Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità

Tornar
  • Article
    Sector comprès entre l'autovia de Castelldefels i l'accés a l'aeroport

Sector comprès entre l'autovia de Castelldefels i l'accés a l'aeroport


Modificació del Pla General Metropolità de Barcelona al sector comprès entre l'autovia de Castelldefels i l'accés a l'aeroport, al terme municipal del Prat de Llobregat.

Aprovada definitivament per Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques  de  29 de juny de 1989 (DOGC núm. 1218 de 13/11/1989), un cop esmenada d'ofici l'errada material detectada en els plànols del document, que consistia en el fet de representar amb clau 10a on apareixia la clau 2a.

Normativa de nova creació:

Títol V

Complementació del sòl urbanitzable programat regulat al Capítol 3r Del Títol II de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona

Capítol únic

Creació de la Zona aeroportuària (clau 10a) i la seva regulació

Art. 369. Definició.

Es qualifica de zona aeroportuària (clau 10a. el sòl urbanitzable programat previst per desenvolupar activitats que per les seves característiques és necessari ubicar-les properes a l'aeroport  de Barcelona.
L'ordenació serà en edificació aïllada, i es fixen dos tipus d'ordenació directament relacionades amb l'ús previst i amb la seva posició al sector.

Tipus l: Comprèn els serveis directament relacionats amb l'aeroport, la ubicació dels quals,  per les seves característiques, és aconsellable situar a la part central del sector.
Tipus II: Comprèn els serveis de suport a l'aeroport, que han de donar una imatge al sector  derivada dels factors de localització que implica la seva proximitat. La seva ubicació preveurà les àrees perimetrals.

Art. 370. Condicions d'ús.

1. Per al tipus I són les següents:

– Emmagatzematge lligat al trànsit aeri, dipòsits francs amb un màxim del 25 per 100.
– Aparcament de taxis, terminal de taxis i les dotacions corresponents.
– Aparcament de cotxes de lloguer i les seves oficines i instal·lacions de manteniment de  pupil·latge.
– Habitatge per al personal de vigilància a raó d'un per cada establiment de més de 5.000 m2.
– Benzinera.

2. Per al tipus II són les següents:

– Hotel en un màxim del 14 per 100.
– Centre comercial.
– Indústria aparador.

Art. 371. Desenvolupament del Pla general.

Les zones aeroportuàries s'han d'ordenar detalladament, per un pla parcial amb subjecció a  les determinacions generals d'aquest Pla general. Almenys s'haurà de preveure un 17,1 per 100 dels  solars per a usos d'emmagatzematge, catering, benzinera i estacionament de vehicles de lloguer  de l'aeroport.
Serà sistema d'actuació preferent el de compensació.

Art. 372. Edificabilitat.

L'edificabilitat bruta del sector serà de 0,305 m2/m2. L'edificabilitat neta màxima que podrà  resultar al pla parcial per a cada un dels tipus de la derivada de la bruta adscrita al pla parcial  serà de:

1. Tipus l: edificabilitat neta: 0,35 m2/m2.

2. Tipus II: edificabilitat neta: usos comercials 0,6 m2/m2; usos industrials i de distribució 1,1 m2/m2; i, usos hotelers 0,6 m2/m2.

Art. 373. Exigències mínimes o estàndards urbanístics.

Les actuacions en aquesta zona mitjançant plans parcials d'ordenació hauran de respectar  les determinacions o estàndards mínims següents:

1. Superfície mínima destinada a vials públics o aparcament: 35 per 100.

2. Superfície mínima destinada a espais verds locals públics: 10 per 100; jardins i passeigs: 3 per 100.

3. Superfície mínima per a dotacions locals públiques: 4 per 100.

Art. 374. Condicions d'edificació: Tipus I.

1. Alçada reguladora màxima 10,50 m. amb un límit màxim de planta baixa i dues plantes pis.

2. Parcel·la mínima per a cada unitat d'edificació: 2.500 m2.

3. Ocupació de parcel·la: I'edificació podrà ocupar en projecció ortogonal sobre el plànol  horitzontal fins a un màxim del 40 per 100 de la parcel·la neta. Es prohibeixen els cossos sortints la  projecció dels quals depassi el límit esmentat.

Art. 375. Condicions d'edificació: Tipus II.

1.    Alçada reguladora màxima: 15 m. equivalents a PB+3.

2. Parcel·la mínima industrial o distribució: 2.500 m2; comercial: 2.000 m2.

3. Ocupació industrial: 70 per 100; comercial: 40 per 100.

Art. 376.

El sector de desenvolupament serà definit en un plànol. L'aprofitament mitja és el propi del  sòl urbanitzable programat pel PGM, deduït de l'aplicació dels coeficients correctors i de l'ús de  l'edificabilitat fixada a l'article  83 de les Normes urbanístiques del PGM, en atenció als usos  admesos.
Text refós pels Serveis Tècnics i Jurídics de la Direcció General d'Urbanisme. Barcelona,  9 de gener de 1989.

  • Municipis
    $introTextMod