Àrea Metropolitana de Barcelona

El bloc R7 del barri de la Catalana, en Sant Adrià del Besòs, es configura com una peça laminar de 68 m de llarg, amb els accessos predeterminats per la cara nord oest i una façana magníficament orientada a sud est.

La proposta s’articula a partir d’una doble operació: reduir el nombre de escales prefixat de quatre a tres, i alhora aconseguir que tots els habitatges participin de la orientació sud est, primera condició per a garantir un comportament energètic correcte de l’edifici.

La escala central dóna a dos habitatges per planta, passants, de quatre dormitoris. Les dues escales laterals donen accés a tres habitatges per planta: un habitatge passant igual als anteriors; un habitatge de 4 dormitoris que, ocupant majoritàriament la façana nord oest, gira i disposa d’un estar amb una generosa obertura a sud est, i un habitatge de 3 dormitoris que aprofita la flexibilitat d’alineació que la normativa urbanística permet per a avançar un dels seus extrems. La forma d’aquests dos habitatges articula els extrems del bloc, de manera que es configura una façana sud est còncava que ajuda a definir l’espai públic entre els blocs R7 i R8, fugint de la monotonia que la repetició seriada podria produir. La planta àtic s’enretira d’acord amb les condicions d’edificació de la normativa, de manera que queden només 6 habitatges, de tipologies semblants a les de la planta tipus. En planta baixa, es disposa un habitatge per a persones amb mobilitat reduïda. Queden en total 54 habitatges, cadascun amb la seva corresponent plaça d’aparcament.

La tipologia passant de quatre dormitoris, la més repetida, s’articula a partir de un doble recorregut interior, girant al voltant del nucli humit, el què permet flexibilitzar enormement l’ús de l’habitatge. En les tipologies de quatre dormitoris, el quart dormitori es disposa sempre al costat de la sala d’estar, permetent una multiplicitat d’usos, com despatx o ampliació de la sala. En les tipologies en cantonada s’ha buscat al màxim la reducció de passadissos. En tots els casos existeix la possibilitat de dinar a la cuina.

L’elecció del joc cromàtic de les façanes dota d’expressivitat, personalitat i alegria al edifici, fugint de la monotonia de l’ús extensiu de la ceràmica o de les tonalitats ocres predominants en els nous barris construïts en les darreres dècades. El tractament compositiu de les façanes varia radicalment en les dues orientacions. A la façana sud est, generoses terrasses protegeixen de l’excés d’insolació a les sales, amb plafons correders de gelosia d’alumini que protegeixen de vistes el safareig i contribueixen al control solar i tèrmic. A nord oest, a on només es disposen dormitoris, la façana es pràcticament plana, a excepció dels nuclis d’escales. Aquests s’extreuen del pla de façana, dotant-la d’expressivitat i relacionant-la amb les dels altres blocs.