Adaptación

Contra el cambio climático se desarrollan estrategias en dos direcciones: la mitigación de sus efectos (acciones que ayuden a reducir los efectos de la huella del carbono) y la adaptación a las condiciones futuras de este cambio. En este sentido, la adaptación significa realizar actuaciones previamente a que se den los efectos adversos del cambio climático y, tomar las medidas adecuadas para prevenir o minimizar los daños de los diferentes impactos asociados.

Adaptación
PACC 2018-2030
Un elemento clave de la adaptación al cambio climático es la resiliencia. En el contexto metropolitano, el camino hacia la resiliencia implica trabajar por un modelo y territorio resiliente en todos los ámbitos, con un patrón de desarrollo sostenible en el tiempo y respetuoso con el entorno desde un punto de vista global . En este camino y para definir las medidas de acción, hay que tener muy en cuenta aquellas áreas, estructuras y colectivos más vulnerables al cambio climático en los que los impactos derivados de este puedan ser mayores.

El Plan de adaptación al cambio climático de la AMB (2018-2030) forma parte del Plan Clima y Energía 2030 del AMB.

Las políticas y acciones de adaptación deben ser asumidas por cada municipio según sus características, los riesgos diferentes a los que se enfrenta y su estructura competencial. La escala local y supralocal son aquí especialmente relevantes, poniendo de manifiesto el papel clave que juega el AMB.

Descargar el PACC 2018-2030

Subir
Planes locales
El AMB, como coordinador del nuevo Pacto Integrado de Alcaldes por el Clima y la Energía (PACES), y en el marco del Plan metropolitano de adaptación al cambio climático 2015-2020 (PACC), ha elaborado planes locales de adaptació al cambio climático en tres municipios metropolitanos: Viladecans, El Prat de Llobregat y Santa Coloma de Gramenet.

PLACC Esplugues de Llobregat

PLACC L'Hospitalet de Llobregat

PLACC Molins de Rei

PLACC Prat de Llobregat

PLACC Sant Feliu de Llobregat

PLACC Sant Adrià del Besòs

PLACC Sant Joan Despí

PLACC Sant Just Desvern

PLACC Santa Coloma de Gramenet

PLACC Tiana

PLACC Viladecans

Subir
Refugios climáticos
La red metropolitana de refugios climáticos (XMRC) agrupa los equipamientos municipales, como bibliotecas, centros cívicos, escuelas, y los espacios públicos, tales como grandes parques, que pueden proporcionar condiciones de confort térmico en episodios de temperaturas extremas.

Sirve para facilitar a la ciudadanía, y en especial a la población más vulnerable al calor extremo, espacios adecuados para recuperarse del estrés térmico que provocan las altas temperaturas sobre el cuerpo humano.

Consultar la XMRC

Subir
Cubiertas biosolares
Les cobertes biosolars són la combinació de cobertes verdes i fotovoltaiques, i que per tant  contribueixen a la generació d'energia neta (de baixes emissions i sense sorolls), i fomenten el verd urbà, la qual cosa millora la qualitat de l'aire urbà, a més d'aportar altres serveis ecosistèmics. Són per tant una solució integral amb múltiples beneficis ambientals.

Subir
Cubiertas verdes
Este visor cartográfico es una herramienta que orienta sobre la necesidad en el territorio para instalar cubiertas verdes, así como el potencial de los distintos edificios para poder hacerlo. Para hacerlo integra diferentes bases de información cartográfica: sobre las edificaciones, los requerimientos de capacidad de carga para instalación de cubiertas verdes, variables sobre el déficit de verde a nivel territorial y por habitante, o zonas con mayor riesgo a sufrir oleadas de calor, entre otras.

Su objetivo és el aprovechamiento de las cubiertas de los edificios para incrementar la infraestructura verde urbana. Esta actuación es una de las más prioritarias, urgentes y necesarias en términos de adaptación al cambio climático.
  • ¿Qué es una cubierta verde?
    Una cubierta verde es un espacio con vegetación instalado en la parte superior de los edificios. Aporta múltiples beneficios socioambientales (incremento del verde urbano, aislamiento térmico de los edificios, etc.), contribuyendo a hacer frente a los retos del cambio climático. La presencia de vegetación tiene una importancia clave, pero además, una cubierta verde puede tener otros usos, como generar energía o captar agua de lluvia, que beneficien a las personas y al medio ambiente.

    Otros beneficios sociales y ambientales que nos aportan las cubiertas verdes multifuncionales son:
    • Aprovechamiento del espacio para la vecindad y para el fomento de las relaciones sociales.
    • Mejora del aislamiento y la eficiencia energética del edificio.
    • Reducción de los niveles de contaminación.
    • Reducción del efecto de isla de calor.
    • Mejora de la biodiversidad urbana.
    • Aumento de la vida útil de la impermeabilización.
    • Revalorización de la finca.
  • Criterios de localización
    Son muchas las azoteas o cubiertas que, según las características del catastro y la pendiente, podrían convertirse en cubierta verde. Sin embargo, la ciudad no es homogénea, tanto en términos de configuración de los espacios como de su entorno, y que las dinámicas y efectos que sufren también varían.

    Para localizar azoteas idóneas donde se pueda establecer una cubierta verde hay que basarse, en primer lugar, en las características de la edificación (según los datos del catastro) y en la pendiente de la misma cubierta. Adicionalmente (y de forma no excluyente), se tendrá en cuenta el año de construcción del edificio y la normativa con la que se edificó, información que se traduce en unos valores de referencia de la capacidad de carga que puede asumir la cubierta.

    En el caso de las edificaciones más antiguas, la instalación de una cubierta puede comportar un mayor coste, porque requieren actuaciones o estudios adicionales para adaptarse a la normativa actual y asegurar su viabilidad. También será necesario fijarse en el valor del albedo (cubiertas frescas), porque una cubierta verde mejoraría su valor, combatiendo la absorción térmica y el efecto de isla de calor.
  • Indicadores
    Se ha establecido un indicador del grado de prioridad de la cubierta verde potencial, que va de 0 a 5 e indica los espacios donde sería más beneficioso establecer una cubierta verde en términos de cambio climático y de carencia de vegetación. Para determinar estos espacios, hay que basarse en la delimitación de unas zonas clave (ZC), que se fundamentan en los siguientes parámetros de cambio climático y vegetación:
    • Temperatura en superficie.
    • Olas de calor.
    • Proyecciones de temperatura vegetación.
    • Déficit de verde por habitante.
    • Déficit en porcentaje de recubrimiento de vegetación.
    El visor de cubiertas verdes cuenta con una serie de filtros pra localizar mejor la información sobre el potencial de azoteas y cubiertas.
  • Acceder al visor

Subir
Vulnerabilitat climàtica, verd i blau
Els efectes del canvi climàtic, com l'augment de la temperatura o la reducció de pluja, ja són evidents al territori metropolità, i seran més greus en els propers anys, de manera més o menys intensa, depenent de les mesures que es prenguin ara i en el futur proper per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La suma dels efectes del canvi climàtic amb el fenomen de l'illa de calor fa preveure un increment de les temperatures als entorns urbans de l'àrea metropolitana força considerable en els propers anys.

L'efecte de l'illa de calor provoca que l'aire sobre les ciutats es torni més càlid. Aquest escalfament dels entorns urbans, especialment a l'estiu, s'explica per l'augment excessiu de superfícies pavimentades i no permeables, la reducció d'espais verds urbans, l'augment del nombre de vehicles, l'ús de llum artificial, i per altres activitats que generen energia calorífica. Els espais verds i blaus urbans creen un efecte refrescant i milloren la sensació tèrmica en zones urbanes. La presència de vegetació i làmines d'aigua ofereix un servei ecosistèmic de regulació tèrmica del clima urbà, l'estratègia més eficient per mitigar l'efecte de l'illa de calor.

El Pla clima i energia 2030 de l'AMB (aprovat per Consell Metropolità el 25 de setembre de 2018) preveu com a línia d'acció en la lluita contra el canvi climàtic la renaturalització del territori metropolità per augmentar la resiliència de les ciutats a través de la potenciació dels espais verds i blaus, la millora de la permeabilitat del sòl, la regulació ecològica del cicle de l'aigua o la intervenció en les zones vulnerables a l'efecte de l'illa de calor, entre altres estratègies.

La Declaració d'emergència climàtica (aprovada per Consell Metropolità el 23 de març de 2021), respon a la necessitat urgent d'actuar davant la situació crítica en què ens trobem, en la qual ja no n'hi ha prou amb una transició gradual cap a models més sostenibles, sinó que cal superar el funcionament habitual amb accions de gran envergadura. Entre els cinc reptes climàtics plantejats, el repte 4 planteja planificar ciutats i entorns més sostenibles i ben adaptats al canvi climàtic. Així doncs, calen actuacions clau per millorar el confort tèrmic i poder tenir ciutats més fresques i menys vulnerables als estius que vindran, que seran més llargs i més calorosos.

És conegut que els impactes del canvi climàtic no afecten tota la ciutadania de la mateixa manera. Els esdeveniments extrems, com ara les inundacions, les illes de calor o les onades de calor extrema, sovint tenen un efecte més perjudicial sobre determinats grups de població vulnerable. Aquests grups inclouen persones amb un estatus socioeconòmic baix, persones amb unes determinades condicions físiques (habitatge, entorn construït) que presenten més dificultats per preparar-se i recuperar-se dels impactes del canvi climàtic, i que a sobre poden acumular altres perjudicis com les baixes qualitats ambientals (manca d'espai verd i qualitat de l'aire). Les mesures d'adaptació que s'implementin sense considerar les necessitats d'aquests grups vulnerables podrien intensificar les desigualtats ja existents envers les conseqüències del canvi climàtic sobre les societats urbanes.

L'estudi de vulnerabilitat social al canvi climàtic permetrà realitzar i cartografiar un Índex de Vulnerabilitat Social al Canvi Climàtic (IVSCC) a l'àmbit metropolità. L'anàlisi socioespacial d'aquest índex permetrà avaluar en quines zones urbanes dins d'aquest àmbit hi ha una concentració important de potencials greuges climàtics. Aquests resultats podran informar el disseny d'estratègies d'adaptació al canvi climàtic a l'àmbit metropolità que cerquin disminuir les desigualtats socials causades pels impactes del canvi climàtic i crear solucions d'adaptació més justes. En aquesta actuació es posarà el focus en els riscos provocats per l'augment de les temperatures, i en les mesures d'adaptació que s'hi estan prenent al respecte, com és la proposta i implementació dels refugis climàtics metropolitans. 

Subir
Guia de criteris bioclimàtics
L'efecte de l'illa de calor provoca que l'aire sobre les ciutats es torni més càlid. Els espais verds urbans creen un efecte refrescant i milloren la sensació tèrmica en zones urbanes. La presència de vegetació ofereix un servei ecosistèmic de regulació tèrmica del clima urbà, l'estratègia més eficient per mitigar l'efecte de l'illa de calor.

En un context d'augment d'onades de calor, disposar d'un espai públic funcional és fonamental per salvaguardar la salut i el benestar de les persones. Gràcies a la presència de vegetació, els espais verds tenen una temperatura inferior a la d'altres espais urbans i generen un efecte refrescant que s'estén pel seu entorn proper. En general, es podria dir que els espais verds amb una presència de vegetació moderada poden tenir una diferència d'uns 2-3 °C (durant el dia), respecte a zones sense vegetació. Aquesta diferència de temperatura s'incrementa després de la posta de sol, sobretot en llocs menys humits, on la temperatura pot baixar fins a 5 °C, i en alguns casos fins a 6,5 °C. Per tant, optimitzar i potenciar els atributs físics dels espais verds en aquest sentit és una estratègia important per mitigar l'escalfament i reduir els riscos per a la salut, sobretot durant els mesos d'estiu.

A més de la vegetació, existeixen altres característiques dels espais verds urbans (punts d'aigua, permeabilitat, paviments) que també afecten les temperatures i que poden accentuar o disminuir l'efecte de l'illa de calor depenent de com es dissenyin.

Els espais verds urbans del territori metropolità, incloent-hi els parcs, potencialment compleixen la funció d'espais de refugi climàtic. Ara bé, considerant els escenaris futurs de canvi climàtic, hi hauria d'haver més espais verds, si no tots, que disposessin de zones que complissin aquesta condició de regulació tèrmica. Per tal d'aconseguir-ho, caldrà fer un esforç molt important per repensar-ne el disseny i apostar per millorar la qualitat de la vegetació, així com la quantitat dels punts d'aigua vinculats a aquests espais.

Aquesta guia de criteris bioclimàtics inclou els criteris de disseny i actuació als espais verds urbans que poden potenciar i millorar de manera notable la regulació tèrmica d'aquests espais, tant a escala local (dins de les zones d'ús de l'espai verd), com a escala de ciutat (entorn de l'espai verd).

Convé tenir en compte que els criteris proposats no funcionen com a solucions aïllades, sinó com un conjunt de solucions que s'han de plantejar de manera integral als espais on s'intervingui.

La guia inclou 16 criteris per millorar l'efecte refrescant dels espais verds, els qual estan organitzats en 3 tipus: criteris generals de disseny i ordenació, criteris sobre la vegetació i criteris per als sòls. La guia també inclou un llistat d'aproximadament 140 espècies, les característiques de les quals estan organitzades per donar resposta als criteris que inclou la guia.

Subir