Estudi sobre nous models territorials en l’àmbit de la B-30
L'objectiu d’aquest estudi és repensar, transformar i integrar l’autovia B-30 que discorre per la depressió prelitoral (des del nus del Baricentro a Barberà del Vallès fins al Papiol). Reconsiderar 17 km de via segregada i els seus entorns més immediats per tal de què esdevingui un sistema estructurant tant a nivell territorial com urbà, a partir de la definició d'un nou model urbanístic.
- Superficie:
- 17 km lineals
- Fases:
- Estudio -
- Dirección y coordinación:
-
Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques: Josep Maria Carreras i Loles Herrero.
- Equipo redactor:
-
Secció de Planejament i Suport Territorial de la CPU de l’ADPU: Jordi Peralta, Anna Majoral, Gavina Corbetta i Marcela Balliano
- Municipios:
- Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, El Papiol, Sant Cugat del Vallès
Galería de imágenes
Descripción
L’estudi parteix del repte d’estructurar el territori metropolità corresponent a la depressió prelitoral, vinculant el sistema del Besòs amb el del Llobregat a través de la millora de l’autovia B-30. En aquest sentit, es proposa la transformació d’aquesta via segregada i els seus espais adjacents en un nou balcó metropolità: un espai de la mobilitat amb qualitat arquitectònica, amb un parc intersticial que integra els enllaços, noves vies i noves oportunitats. A partir d’aquest model, s’assagen múltiples intervencions d’escala i magnitud diferent.
El model s’organitza sobre tres estratègies que han de permetre millorar la integració de la infraestructura amb el paisatge, tant en els trams urbans com en aquells en què la via discorre pel mig de la plana del Vallès.
La gran escala (relació longitudinal) procura reorganitzar el com ens movem, diversificant els serveis lineals cap a una mobilitat més eficient i equitativa. L'escala municipal (relació transversal) connecta els dos costats de la via i qualifica els passos transversals, actuant com a suport del sistema urbà i ambiental. I l'escala local (relació de contacte) busca dotar les vores d’urbanitat i activar els espais residuals confrontants a la via, deixar de donar l'esquena a l'autovia per fer-hi front. La combinació d'aquestes tres estratègies permet assolir un conjunt cohesionat i equilibrat en la proposta.